Avançant

Intenta pensar de quin color és el seu voltant, i no sap distingir si es tracta de blanc o negre, o d'un dels infinits tons de l'escala de grisos. S'ha quedat sense paraules i ja només es té a ella mateixa. És capaç de dibuixar un somriure al seu rostre, d'arrufar les celles en un gest de profunda angúnia, o de cridar; però res d'això fa que el seu interior es mogui. Estreny els punys i al cap d'una estona els allibera de la força sobtada. Com havia pogut ser tan estúpida...? Però no importava, perquè sabia que totes les respostes eren a dins seu. Tard o d'hora, sabia que aniria descobrint les diferents capes i les trencaria, amb dubtes per no ser capaç de veure com fer marxa enrere.

Va obrir la porta petita que hi havia al seu pit, color de carn. Va ficar-hi la mà, i tot i que li feia mal, va continuar explorant sense descans, anhelant trobar allò que buscava. Finalment, va extreure'n unes flors que semblaven margarides, totes de tons blaus i violetes intensos: colors vius. Se les va emportar al nas i les va olorar. La calidesa la va ofegar durant uns instants, però després, conscient que no havia de perdre de vista el seu objectiu, les va tornar a guardar amb suma delicadesa a un altre racó d'aquell espai infinit que hi havia darrere la petita porta del seu pit.

Llavors, va seure al terra i va començar a excavar en aquella superfície llisa blanca o negra o grisa que s'estenia als seus peus i a tot el seu voltant. La matèria s'esfumava sota l'esforç dels seus dits, fins que en va sobresortir alguna cosa que va encendre els seus ulls. Eren el mateix tipus de flors que les que portava a dins seu, però amb els pètals blancs i les fulles i la tija negres. Va mirar el seu entorn, i després la flor, i va saber que aquella era la que estava buscant.

Va tornar a obrir la porteta i, aquest cop amb un dolor que la va fer doblegar-se sobre si mateixa, va col·locar aquelles flors blanques o negres o grises a dins seu. 

Llavors continuava avançant, com si no hagués passat res, com si no s'hagués sentit a prop de la mort instants abans, preguntant-se quin era realment el color en què estava submergida.

Marta F.