Tanca els ulls i ja no sent res. Tot el pes del món és a les seves cames i als seus braços i, obligada a mantenir-se immòbil, observa per primera vegada les portes tancades que l'envolten; el seu món. "S'ha acabat", es diu. "S'ha acabat". Tanca les finestres, trenca els poms de totes les portes i després s'asseu a terra, al costat d'una paret blanca i buida. "Aquí", pensa, mentre amb el dit comença a fer-hi un forat ben petit. "Aquí". I de tant en tant tanca els ulls o mira els poms trencats de les portes tots escampats per terra i plora, però ja no hi ha marxa enrere. "Aquí", i continua.
Marta F.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada