Els primers raigs de llum ja es filtraven per les cortines desgastades de la seva petita cambra. Abans d'aixecar-se, acaricià els llençols nets i n'olorà el perfum a flor desconeguda.
Els seus peus es balancejaven com si fossin dos gronxadors, sense acabar d'arribar al terra. Del segon calaix del vell escriptori, va treure'n una caixa blava decorada amb globus aerostàtics vermells i negres. La va posar sobre les seves cames i se la quedà observant durant una llarga estona.
"Tan maca...", pensava, "tan bonica...".
Després, sense obrir-la del tot, n'agafà de dins un anell d'or, fi, amb alguns brillants molt petits però lluents. Tenint-lo al palmell de la mà, sense posar-se'l a cap dit, se l'emportà al seu cor, amb el puny tancat. Tornà a veure'n les plomes, les ales, la blavor.
"Ho has vist? Ho he complert. He complert la promesa.".
I quin somriure...
Marta F.
