Lectora

Acariciava els lloms dels llibres amb el dit índex, un per un, amb delicadesa. La seva mirada, plena d’una lluïssor tendra, es desplaçava pels títols, i no podia evitar deixar anar un somriure cada vegada que l’envaïa la il·lusió d’haver trobat la que buscava.

Ella s’estimava les històries. En llegia una cada cent anys. Durant un temps, es dedicava a col·leccionar-ne totes les que, d’una manera o altra, li cridaven l’atenció; així arribà a crear una biblioteca de passadissos infinits i prestatges que arribaven al cel. Llavors, les observava totes, una per una; es deixava encuriosir per cadascuna d’elles i sentia que s’omplia d’una calidesa agradable i alhora intensa, d’anhel.

Passats molts anys, n’escollia una. Seia a una butaca coronada per una cúpula que li mostrava els núvols i la lluna, i llegia pàgina per pàgina, totes les paraules, amb els ulls ennuegats d’aigua dolça perquè li encantava imaginar, sentir, crear. I quan les pàgines s’acabaven, la història seguia a la seva ànima durant anys, omplint-li els records i esquinçant-li el cor tant de dolor com de passió.

Després, tornava a buscar-ne més per a la seva biblioteca infinita i s’hi perdia mentre les observava amb dolcesa, fins que el desig de començar la següent l’ofegava. 

D’aquesta manera, com si fossin els caramels més dolços, els planetes que ella mateixa havia omplert de vida, els estels llunyans que un dia li havien mostrat els seus secrets, ella (perquè era una Lectora) guardava les històries als racons més profunds de dins seu.

Marta F.