Mira enlaire i les gotes de pluja cauen al seu voltant; no la mullen.
Sent que la seva ànima ha marxat d'ella, atreta pels núvols grisos que volen damunt seu.
S'emporta les mans al cor i es pregunta: "Tenia ànima?"
Tot ha caigut en l'oblit: sentiments, sensacions, inventats records. No està segura si sent el fred.
Sap que potser el cel és blanc. Potser no existeix. Però ella el veu gris, i tot i que sembla uniforme, sap que és trencat com ella.
Mira al seu voltant.
No es mulla.
Potser és perquè ella també és una gota de pluja.
Marta F.
Qui decideix quina és la realitat?
ResponEliminaQuè és la realitat? Existeix?
No ho sé... Però què ocorreria si ho sabéssim? Potser tot és un somni oblidat. O com gotes de pluja, que cauen i desapareixen sense deixar un rastre propi.
EliminaAixí acabem essent.
Elimina