Papallona viatgera

Jo era una papallona que viatjava.

Un dia d'estiu la calor em sufocava i em vaig aturar al damunt d'un gelat de neu que es fonia sota els raigs del sol. Les potetes se'm van omplir d'una sensació de gel dolça que em va fer estendre les ales en un moviment de llibertat, els meus colors traspassats per aquella llum càlida que em feia voler tancar els ulls i submergir-me en ells eternament.

Les persones, com sempre, passaven sense adonar-se que al costat dels seus peus caminants hi havia una petita i valenta papallona viatgera.

Però aquell dia hi havia una noia, un ésser, enmig del carrer. Em va cridar l'atenció. Era petita i estava ajaguda al terra, mirant en la direcció contrària d'allà cap a on els rostres veloços, del món, apuntaven. No anava enlloc però semblava observar alguna cosa fascinada.

M'hi vaig acostar, seguint la meva naturalesa.

- Què hi ha?

Ella em va assenyalar un punt de l'horitzó ple de buidor. Després em va mirar amb els ulls brillants, plens d'emoció continguda. Es va emportar les mans al pit com si volgués alentir el seu cor fent-hi pressió al damunt. Em va somriure.

- No sents que és la melodia més maca del món?

Jo no sentia res. Els passos ràpids de la gent, res més. Em va tornar a assenyalar l'horitzó com per dir-me en què m'havia de fixar per sentir-la. Però no la comprenia.

- És difícil començar-la a sentir. Jo abans corria com tots els altres, però quan la vaig escoltar vaig caure immediatament a terra i vaig quedar-me per sempre més aquí, ajaguda, observant el seu so. Ara només desitjo ser capaç d'apropar la melodia més a mi. Poder arribar a sentir-la encara més, molt més, i fondre'm en ella. Vull que la meva ànima sigui capaç de fer-la sonar per si mateixa perquè el so sigui el més a prop possible de dins meu! Aquest és el meu desig.

Em vaig quedar una estona més contemplant-la, sense comprendre. Després, quan vaig veure que ella ja havia perdut la noció del temps i que es deixava emportar per la màgia en què només ella creia, vaig aixecar el vol. 

Perquè jo, era una papallona viatgera.

Marta F.