Quan les llums s'apaguen, quan ja no queda viu res més que ella, quan els seus ulls es perden en una obscura mirada; quan passa això, ella s'encongeix i s'estreny el pit. S'intenta arrencar el cor. Li fa tant de mal, i sent tant de dolor, que enfonsa les ungles a la pell, mentre els seus ulls es mantenen inexpressius, fixats al terra, tan foscos que semblen voler engolir-ho tot, o simplement a si mateixos. No és res. Ningú la veu. Ella ha deixat de veure. És cega. Roman allà enmig mancada de forces per caminar ni per intentar-ho fer mai. S'ofega. L'angoixa l'envaeix. La foscor l'abraça.
La seva llum desapareix.
Marta F.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada